De l’espectacle de la fresa de les truites i de com podem veure un documental en directe, millor que per la tele

alliberant una truita mediterrània adulta

04 mar De l’espectacle de la fresa de les truites i de com podem veure un documental en directe, millor que per la tele

N’hem vist molts de documentals de la fresa dels salmons, de com remunten els rius, de com lluiten per aparellar-se després de superar multitud de perills i depredadors, i de com finalment moren dramàticament un cop aconseguit el seu objectiu reproductor per a perpetuar l’espècie.

Doncs aquest espectacle o més ben dit, un espectacle similar, ocorre cada any en els nostres rius.

Les truites que tenim als nostres rius no fan migracions al mar com si que fan d’altres que hi ha a la península ibèrica, en aquell cas son anomenades reos. Les nostres fan petites migracions pel riu que les ha vist néixer i en el que es quedaran fins la seva mort uns deu anys després del seu naixement.

Aquestes petites migracions s’inicien amb el naixement dels petits alevins quan aquests han acumulat 400 graus de temperatura/dia. Per entendre-ho, si la temperatura de l’aigua és de 5 graus de mitjana, els caldrà sumar 80 dies per acumular aquests 400 graus, llavors es produeix l’eclosió.

Una bona part d’aquests alevins, quan el sac vitel·lí els llasta inevitablement durant el primer mes de la seva vida, son arrossegats pel corrent aigües avall fins a trams mitjos del riu on, un cop reabsorbit el mateix, molts d’ells continuen el seu viatge aigües avall, ara empesos per la forta avinguda de l’aigua del desglaç de la neu dels Pirineus, que durarà uns tres mesos.

Els pocs alevins que sobreviuran als primers mesos de vida, es passaran un parell d’anys intentant retrobar el seu lloc dins del riu, que habitualment serà en migració aigües amunt, per a establir-se progressivament en els millors llocs del mateix a mesura que van creixent. Les poques truites que arribaran a velles es repartiran el riu per absoluta jerarquia d’edat i mida.

Doncs anem al que deia al principi.

Fa molts anys que a partir de finals d’octubre inicio una sèrie de visites al riu.

Si som observadors, podrem veure com les truites ja es van posicionant cap a les zones menys profundes del final de les basses, on hi ha una bona quantitat de graves de diferents diàmetres i on l’aigua te un moviment constant però ni molt fort ni molt lent, en definitiva, un fluir perfecte per a que les postes dels ous romanguin entre les graves, ben oxigenades però sense que el corrent les pugui arrossegar.

Ja a mitjans de novembre, la primera femella a “madurar” passarà a dominar el riu, ja pot ser de petita mida (dos anys), és igual, un bon nombre de mascles la voltaran metre ella començarà a fer el niu on durant uns dies dipositarà els seus ous. El subtil moviment de dipositar els ous dins del niu excavat a la grava, provocarà que el mascle dominant, quasi en el mateix moment, faci la inseminació a molta velocitat, al mateix temps que diversos mascles s’aproparan a gran velocitat i intentaran també dipositar una mica del seu esperma, a la qual cosa el mascle dominant respondrà amb fortes càrregues i mossegades contra els seus coetanis que normalment son de diferents mides però gairebé sempre més petits que ell.

A aquesta primera femella, se n’hi aniran afegint de noves, de diferents mides, que progressivament també “maduraran” i amb elles, ingents quantitats de mascles que en el seu deliri reproductor, perdran pràcticament la por als observadors i fins i tot als depredadors, el que farà que els més oportunistes aprofitin aquest descontrol per a fer la seva provisió de greixos per a passar l’hivern. Entre ells no podrem veure óssos de moment però si que veurem llúdrigues, , corb marins i bernats pescaires que ara pescaran amb molt poc esforç i faran el seu “agost”.

Tot això s’allargarà fins a primers de gener, quan les últimes femelles a madurar, que coincideixen amb les genèticament menys “pures” o més hibridades, acabaran amb l’espectacle anual de la reproducció de la truita. És una sort que hi hagi aquesta petita diferència en el temps entre la reproducció de les nostres truites autòctones (mediterrànies) i les introduïdes o (atlàntiques), cosa que fa que la hibridació entre aquestes sigui sortosament baixa, tot i que seria desitjable que no existís.

Bé per acabar, només un petit comentari per a qui vulgui veure aquest espectacle en directe fent el mateix esforç que si ho mirés per la tele.

Pren nota:

El dia 1 de desembre d’enguany (per dir una bona data entre moltes al voltant d’aquesta), estigues al poble de Sort, si vols, prenent una cervesa en una de les terrasses que donen al riu Noguera Pallaresa, al camp d’eslalom de piragüisme. Només cal que portis uns prismàtics per veure els detalls de la construcció dels nius i de la posta de les femelles i de la inseminació i les càrregues dels mascles. Et relaxes … i gaudeixes de l’espectacle tant temps com vulguis.

El lloc més espectacular és el final del camp d’eslalom al marge esquerre del riu, just abans del pont.

Ja em tornaràs contesta.

 

Miquel Arilla

Foto: Alliberant una truita mediterrània adulta