Retirada i trasllat de nius d’oreneta cuablanca per fer viable el seu naixement

Moment de la retirada dels nius i els ous a Vilaverd

06 may Retirada i trasllat de nius d’oreneta cuablanca per fer viable el seu naixement

Per una emergència d’enderrocament d’un edifici en molt mal estat, s’han traslladat les niuades que hi havia a la façana
 
S’han dut 34 ous al Centre de Fauna de Torreferrussa i en un parell de setmanes podrien eclosionar
 
L’oreneta cuablanca és una espècie protegida que viu principalment en un entorn urbà
Efectius del cos d’Agents Rurals de la Conca de Barberà, juntament amb personal tècnic del Centre de Fauna de Torreferrussa ( Vallès Occidental) i de Biodiversitat del Departament de Territori i Sostenibilitat i de representants de l’Ajuntament de Vilaverd, van enretirar ahir 34 ous d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) dels nius que formaven la colònia que nidificava en l’antic edifici del consistori. Els ous s’han traslladat al centre de Torreferrussa, on s’intentarà fer viable el naixement i desenvolupament d’aquestes petites orenetes.
L’oreneta cuablanca és un espècie d’aus insectívora protegida per la legislació autonòmica, estatal i internacional. És un dels ocells urbans protegits que nidifiquen en edificis. Forma grans colònies (en el cas de Vilaverd, fins a 50 nius) i ubica típicament els seus nius als ràfecs de les teulades d’edificis antics o en desús en ciutats i viles. Precisament, un dels factors de regressió de l’espècie és la disminució dels espais de cria, conseqüència de les obres de millora i rehabilitació d’aquests edificis o construccions, la destrucció incontrolada dels nius o la construcció de nous edificis sense ràfecs o amb superfícies llises on no poden construir els seus nius de fang.
L’oreneta cuablanca és una espècie estival (passa l’hivern a l’Africa) i comença a arribar cap a la segona quinzena de març, però el flux migratori principal arriba al mes d’abril i es perllonga fins a la meitat de maig. La major part de les postes es fan cap a finals de maig i més sovint a primers de juny. No és estrany que dins una mateixa colònia alguns nius s’avancin o retardin, i que, mentre que algunes parelles comencen la posta, d’altres ja tinguin polls. També solen fer una segona posta durant el juliol o l’agost. De vegades, les niuades s’endarrereixen molt, amb polls a punt de sortir del niu durant la primera quinzena de setembre. Marxen al setembre.
La rehabilitació de façanes en edificis on nidifiquen espècies protegides s’han de fer fora del període de nidificació, és a dir, al setembre o octubre. Però en el cas d’ahir, com que l’edifici presentava greus problemes de conservació amb risc per a les persones, no es va poder esperar al final de la temporada de cria i com a mesura d’emergència es va activar un ràpid dispositiu de retirada d’ous i/o cries.
La fauna urbana protegida, la gran desconeguda
És fonamental tenir present que alguns animals que es troben a la ciutat són fauna salvatge, malgrat que en un principi no pugui semblar així perquè viuen en un entorn urbà. A més, quasi tots són protegits. Entre els animals que més fàcilment es poden reconèixer, destaquen els ocells, gran part dels quals migratoris com les orenetes (cuablanca i vulgar), el falciot (sobretot el negre, però també el pàl·lid) i el ballester, i d’altres sedentaris com la gralla, el xoriguer comú, el falcó pelegrí, l’òliba i el mussol comú. També hi ha ratpenats, rèptils i amfibis. Per protegir-los, cal evitar fer obres que els puguin afectar durant la temporada de cria. Si volem combatre els coloms (espècie no protegida), no podem tapar forats en els edificis que també podrien utilitzar per a criar les espècies protegides. Reduint el forat a 7 cm de diàmetre ja impedim que entrin coloms a la vegada que permetem l’entrada de les espècies beneficioses.

Font: Sala de premsa Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.