Serren intencionadament un tronc del Pi de les Tres Branques, arbre monumental i símbol de Catalunya

13 may Serren intencionadament un tronc del Pi de les Tres Branques, arbre monumental i símbol de Catalunya

PI

Agents Rurals i Mossos d’Esquadra des d’aquest matí investiguen qui podria haver realitzat aquest acte vandàlic

Membres del Cos d’Agents Rurals  i  Mossos d’Esquadra s’han desplaçat aquest matí fins al Pi de les tres Branques situat a Castellar del Riu (el Berguedà) per comprovar com un dels troncs d’aquest pi havia estat serrat de manera intencionada.
L’avís ha arribat a  través del 112 i ja s’ha pogut verificar que el tall del tronc s’ha fet amb una serra mecànica, i que per tant ha estat una mutilació feta de manera intencionada.
A banda de les investigacions per intentar localitzar l’autor que ja s’han iniciat aquest matí, des del Departament d’Agricultura s’està estudiant la possibilitat de reparar aquest dany. Aquest arbre declarat Arbre Monumental  l’any 1987 té un gran simbolisme per Catalunya i ha patit diversos atemptats menors (pintades, talls, petites mutilacions per emportar-se a casa…) al llarg dels darrers anys.
El Pi de les Tres branques, Arbre Monumental i Símbol del nacionalisme català
Protecció:  El Departament d’Agricultura l’any 1987 el protegeix a través de l’Ordre 1987.10.20 (DOGC 910, 1987.11.04)
Espècie: Pinus sylvestris
Mesures de l’any de declaració:
Alçària total (h) = 25,0 m (I) 21,5 m(III)
Volt de canó (c) = 1,85 m (I) 1,75 m(II) 1,57 m(III)
Al segle XVIII ja era citat quan la gent hi veia el símbol de la Santíssima Trinitat i el bisbe de Solsona concedia, el 1746, indulgències a qui resés davant seu.
També va viure una important batalla de les guerres carlines. Anys més tard, amb la Renaixença, el Pi fou conegut pel moviment excursionista, que tot just començava, i esdevingué alhora símbol de les llibertats catalanes, cosa que encara perdura.
L’any 1901 el propietari de l’arbre, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista, la qual edificà una torreta de protecció al voltant del tronc amb l’afany de protegir-lo. Aquest fet coincidí amb l’inici de l’esmorteïment de l’arbre que va acabar morint cap al 1915.
Tot just acabada la Guerra Civil, l’aleshores propietari el salvà de la destral, que en volia fer llenya. Després ha anat superant tota mena de maltempsades i agressions fins a arribar a dia d’avui. Actualment és l’arbre símbol dels Països Catalans. Cada any el tercer diumenge de juliol se celebra una diada catalanista al seu voltant.

Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un vers que diu així:

«Com eix Pi meravellós
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
.. preguem que sia aqueix Pi
l’arbre sagrat de la pàtria.»

Font: Sala de Premsa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya