VIROSTA MARINA DE LES PRADERIES SUBMERGIDES

Tossa de Mar, Cala Futadera (La Selva).

09 feb VIROSTA MARINA DE LES PRADERIES SUBMERGIDES

L’ altina Posidonia oceanica més comunament coneguda per Posidònia, és una planta superior dominant als herbassars submarins i exclusiva de la mar Mediterrània, no és cap alga, sinó que una planta superior amb uns potents rizomes que creen un espigó natural submergit (100% ecològic) capaç de dissipar l’energia de les onades, trencant així el sistema orbital de cada ona tot fent-les arribar a la platja amb l’energia ja molt esmorteïda.

A les praderies de fanerògames marines, a més de la presència principal de la Posidònia també hi trobem altres plantes superiors que acompanyen amb menor presència la comunitat vegetal com són: Cymodocea nodosa, Zostera nolti i Zostera marina.

Tota aquesta biomassa marina, comporta un potencial ambiental molt ric que genera la capacitat de producció piscícola per l’efecte refugi i protegeix la sedimentació marina davant l’erosió i retenció de l’energia de les onades que impactarien a la costa. Fixant el sediment i protegint-lo enfront l’erosió de la línia de la costa fent d’escullera natural que garanteix el manteniment de les nostres platges. Afavoreix la sedimentació damunt d’ella mateixa, traient de circulació elements que poden resultar perjudicials en excés, fent un efecte de filtre que contribueix al manteniment de la qualitat de les aigües litorals.

Durant l’hivern, els temporals acumulen en moltes platges de la Mediterrània tota classe de restes vegetals provinents de les praderies submarines, principalment herbessalla triturada, trossos de fulles, flors, llavors i tiges. Per nosaltres és un bioindicador que ens mostra la salut del fons marí, on és interessant d’analitzar cada element que arriba de manera natural i descomposta, ja que ens serveix per entendre els paisatges submergits.

Històricament els humans que habitaven al litoral li trobaven recursos en diverses aplicacions, la més comuna era un cop assecada, com a farda per embalar productes que havien de ser transportats i corrien el risc de trencar-se, per això hi ha qui l’anomena “alga dels vidriers”. Ha servit també per fer jaç al bestiar i adob orgànic elemental als camps de conreu….

Però la freqüentació del litoral danya enormement els paisatges de fanerògames submarines, les àncores desarrelen les Posidònies, la contaminació i l’enterboliment els impedeixen de viure, la realimentació de les platges mitjançant l’extracció de jaciments de sorres,… la més cruel és la pesca d’arrossegament de fons, un art de pesca industrial, molt agressiu i gens selectiu que cau en la paradoxa d’exterminar el biòtop que permet establir la biocenosi que vol obtenir com a recurs, llaurant els fons marins on s’hi estableix la Posidònia, provocant un ròssec que pentina des de la soca les plantes erosionant el substrat, eliminant l’espigó natural que ens ofereix.

 

Sergi Fontseca Riera. Agent Major de La Selva.

Fotografia: Tossa de Mar. Cala Futadera (La Selva).